Professor/a de l'Escola de Música (Cornamusa), Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú (2026)

PART ESPECÍFICA (continuació)

1. 4La canya de la cornamusa. Tipus de canyes que s'utilitza en l'instrument. Plàstic versus canya.
2. 5Tècniques de conscienciació corporal. Relaxació física i mental, concentració, hàbits posturals, respiració, control i visualització mental, por escènica.
3. 6Descripció i funcionament de l'aparell respiratori. Aspectes anatòmics i fisio mecànics més importants en relació amb la tècnica de la cornamusa. Col·locació del cos i de l'instrument en posició asseguda i dreta.
4. 7La tècnica de la cornamusa. Principis fonamentals. Formació de la columna d'aire i el seu control a la tècnica general de la cornamusa. Emissió del so: utilització dels músculs facials, de la llengua, dels llavis i altres elements.
5. 8Tipus de digitació. Diferents tipus d'atac. Ornamentació. L'articulació.
6. 9Evolució de les diferents escoles i sistemes pedagògics específics de l'instrument. Estudi comparatiu de les concepcions estètiques, teòriques i tècniques de les diferents escoles. Sistemes pedagògics específics de l'instrument.
7. 10Els diferents mètodes, col·leccions d'estudis, exercicis i altres materials pedagògics. Valoració de la utilitat per a l'aprenentatge dels diferents aspectes de la tècnica. Bibliografia especialitzada relacionada amb l'instrument i la didàctica.
8. 11La família de la cornamusa. Característiques de les diferents cornamuses de la Península Ibèrica.
9. 12Cornamuses a l'oest i nord d'Europa. Gran Bretanya. Irlanda. França. Alemanya. països nòrdics.
10. 13Cornamuses a Europa Central i Oriental. Balcans. Polònia. Rússia.
11. 14Cornamuses al Mediterrani. Itàlia. Grècia. Nord d'Àfrica
12. 15Cornamuses a Àsia. Anatòlia. El Caucas. Golf Pèrsic. Iran. Índia.
13. 16Instruments de la música tradicional i popular a Catalunya. Classificació i organologia. Instruments que acompanyen la cornamusa. Ritmes i gèneres de la música tradicional a Catalunya interpretats tradicionalment amb cornamusa.
14. 17La cornamusa en el context de les músiques de tradició oral. El cicle anual. Cançoners i bibliografia relacionada amb la cornamusa.
15. 18Testimonis històrics. Documentació referent a la història de l'instrument a Catalunya. Partitures i enregistraments. Intèrprets, repertori i estils interpretatius.
16. 19Procés de recuperació de la Cornamusa a Catalunya al S.XX
17. 20Principals constructors de cornamusa a través de la història fins l'actualitat. Contextos històricosocials.
18. 21Principals intèrprets de cornamusa a través de la història fins l'actualitat. Contextos històricosocials.
19. 22Característiques del repertori per a cornamusa sola i per a les diferents agrupacions de l'instrument. Evolució al llarg de les diferents èpoques.
20. 23Repertori per a cornamusa de nova creació.
21. 24Cicle festiu a Catalunya. El paper de la cornamusa en el paisatge sonor de la festa.
22. 25Els balls populars a Catalunya. El paper de la cornamusa en l'acompanyament d'aquests balls.
23. 26Convocatòries al voltant de la cornamusa. Trobades, fires i festivals.
24. 27Els Xeremiers a Mallorca. Repertori i funcions. Principals intèrprets.
25. 28La cornamusa a la formació de la mitja cobla. Repertori i funcions
26. 29La cornamusa en la formació dels ministrers. Repertori i funcions.
27. 30La cornamusa en altres formacions. Repertori i funcions.
28. 31Nissaga de constructors històrics de cornamuses. Sistemes de construcció.
29. 32La pràctica de grup als ensenyaments elementals. Programació de les activitats col·lectives en aquest nivell: Repertori, conceptes relatius al llenguatge musical, tècnica d'interpretació en grup, audició, improvisació i altres aspectes.
30. 33La pràctica de grup als ensenyaments professionals. Programació de les activitats col·lectives en aquest nivell: repertori, conceptes relatius al llenguatge musical, tècnica d'interpretació en grup, audició, improvisació i altres aspectes.
31. 34La transcripció i anàlisi de les músiques de tradició oral. Transcripció de la música per a cornamusa.
32. 35Descripció i estudi comparatiu dels sistemes metodològics més importants d'iniciació a l'instrument. Criteris didàctics per a la selecció de repertori a nivell inicial.
33. 36Criteris didàctics per a la selecció del repertori en els ensenyaments elementals i professionals.
34. 37La creativitat i el seu desenvolupament. La creativitat aplicada a tots els aspectes del desenvolupament instrumental: tècnica, capacitat expressiva o comunicativa, intel·ligència musical i personalitat artística. El desenvolupament de l'esperit emprenedor: qualitats, habilitats, actituds i valors que engloba l'esperit emprenedor.
35. 38Mètodes de treball i desenvolupament de l'autonomia a l'estudi. El desenvolupament de la capacitat de l'alumne perquè trobi solucions pròpies de les dificultats del text musical. Estratègies adequades.
36. 39Principis d'improvisació a l'instrument: Recursos, materials i procediments. Aplicació a la realització de xifrats i a l'acompanyament de melodies. La improvisació dirigida o lliure. Ús de nous llenguatges i notacions a la improvisació.
37. 40La lectura a primera vista. Tècniques, estratègies, anàlisi aplicada, mètodes. Simplificació o reducció de la partitura. Criteris per a la selecció del material adequat a cada nivell.
38. 41La memòria. L'educació de la memòria com a base per a la formació de l'oïda interna i el desenvolupament progressiu. Memòria sensorial. Tipus de memòria. Factors en l'ús de la memòria. La memòria com a element imprescindible en els diferents aspectes que conformen l'estudi de l'instrument. Tècniques de memorització.
39. 42Interdisciplinarietat en els estudis de cornamusa. La relació que conformen entre si les diferents assignatures del currículum.
40. 43La música com a patrimoni historicoartístic cultural. La relació de la música amb els corrents estètics i amb les altres arts. Responsabilitat del docent en la seva valoració, preservació i transmissió a les actuals ia les generacions futures.
41. 44Les tecnologies de la informació i de la comunicació aplicades a l'ensenyament i l'aprenentatge de l'instrument. Importància de la utilització del programari musical i de la selecció dels recursos d'Internet..
42. 45L'atenció i la concentració en el processament de la informació musical en l'aprenentatge d'una obra musical.
43. 46Sistema d'aprenentatge de passatges de dificultat. Memorització. Preparació per a les actuacions públiques.
44. 47La importància de la realització d'exercicis mecànics i la seva aplicació en les obres per a percussió.
45. 48El recital. Com pensar un programa adequat, idees per fer atractiu un programa de percussió sola. Preparació del concert, diverses fases d'aprenentatge, organització i metodologia d'ensenyament.
46. 49Gestió de l'ansietat escènica. Treball psicològic previ al concert, gestió de l'estrès abans de la realització d'un concert.
47. 50La posició del professor a l'aula: situació espacial, context, punt de vista i actitud.
48. 51El treball amb alumnes amb necessitats educatives especials.
49. 52El treball per a la prova d'accés als diferents cursos dels ensenyaments de grau professional. Característiques, continguts i preparació de l'alumnat.
50. 53El treball per a la prova d'accés als ensenyaments de grau superior. Característiques, continguts i preparació de l'alumnat. Repertori proposat per presentar a aquesta prova.
51. 54El llenguatge musical: Evolució històrica. Els grans pedagogs: anàlisi de les bibliografies relacionades amb el llenguatge musical.
52. 55Mètodes i sistemes actuals de pedagogia musical. La investigació musical: eines quantitatives i qualitatives actuals.
53. 56El fenomen físic harmònic. Qualitats del so. El moviment ondulatori. Fonaments dels sistemes dʻafinació. La sèrie harmònica. Les proporcions associades als intervals: consonància i dissonància. Índexs acústics. La sèrie de Fourier.
54. 57L'audició comprensiva. Didàctica de l'audició: tècniques i recursos utilitzats per a l'audició d'elements rítmics, melòdics, modulatoris, cadencials, formals, tímbrics, estilístics i d'altres.
55. 58Organologia: Classificació dels instruments musicals. Els instruments a l'aula de llenguatge musical. El cos com a instrument. Els instruments transpositors, electrònics, la síntesi i la manipulació artificial del so.
56. 59El tempo musical. La determinació del tempo abans de la seva expressió en termes. Els termes relatius i absoluts al·lusius al tempo. L'agògica.
57. 60El metrònom. Funció i metodologia d'ensenyament. El treball amb i sense metrònom. Treballs rítmics sense metrònom i fluctuacions de tempo. Procés d'aprenentatge i metodologia d'ensenyament.
58. 61La forma: evolució històrica i estructures formals a la música vocal i instrumental fins al segle XX. La seva aplicació a la didàctica de l'instrument.
59. 62Pluralitat de formes i estils a la música contemporània. Procediments generadors de la forma. La seva aplicació a la didàctica de l'instrument.
60. 63La notació musical: Evolució històrica des dels neumes a les notacions actuals. L'expressió musical: signes o termes d'ús habitual, tant tradicionals com no convencionals que afecten la interpretació.
61. 64El transport: Origen, funció, tipus, tècniques i aplicacions a la pràctica musical. La seva aplicació a la didàctica de l'instrument.
62. 65Anàlisi musical i sociològica del jazz, del flamenc i d'altres músiques populars. La seva aplicació a la didàctica de l'instrument.
63. 66El Projecte Educatiu de Centre d'un Conservatori.
64. 67El concepte de Projecte Curricular de Centre. El PCC de les Escoles de Música i dels Conservatoris.
65. 68L'avaluació en una Escola de Música i en un Conservatori. Procediments i instruments d'avaluació.
66. 69El Consell Escolar de Centre. Composició, funcions i funcionament.
67. 70Funcions del claustre, els departaments i l'equip directiu.
68. 71La Programació General Anual i el treball en equip.
69. 72Acció tutorial. Acompanyament de l'alumne i la família durant el procés d'aprenentatge en totes les seves etapes. Tutoria i orientació.
70. 73Informació sobre els estudis superiors i les sortides laborals.